Fer el camí de Núria a Queralbs és un plaer que feia anys que no practicava. Hi he anat aquest diumenge que és de tardor i sembla d'estiu i he trobat força novetats: El nou traçat del cremallera, el camí que creua les gorges de Núria a l'alçada de la Fontalba, el camí de Daió. I, per damunt de tot, la gran novetat respecte de quan anava a fer aquest camí, fa anys i anys, ha estat la immensa quantitat de persones que pujaven i/o baixaven corrent —I això sense comptar els diversos centenars de corredors que competien a la duatló que també s'hi celebrava! No cal que digui que a mi em sembla perfecte que cadascú gaudeixi de la muntanya com més li plagui, però aquesta dèria que tenim els catalans de córrer i competir, a mi no em produeix cap bona sensació.Malgrat la multitud, el soroll, les corredisses i les empentes, encara vaig tenir un moment per mirar la Fontalba amb serenitat, i la vaig trobar tan bonica com sempre.
Fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada