L'indret on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Biuse és un lloc amb una força tel·lúrica impressionant. No és només un centre de culte popular, ni —encara molt menys— un simple mirador bonic. Si hi ha llocs que emanen una certa energia interior —i els muntanyencs sabem que sí, que n'hi ha— aquest n'és un. Hi he anat més d'una vegada i sempre m'ha exaltat l'esperit. A més, esgarrifa pensar que la transcendència d'aquest indret ja era evident fa molts i molt segles.Recordo una excursió excel·lent que vaig fer en un dia d'hivern de fa uns anys. Vaig sortir de Llavorsí per Cal Monjo i, aleshores, vaig seguir un camí extraordinari que, travessant el Barranc del Riu, arriba a Biuse. Tot seguit, vaig seguir cap el bosc de Baladredo i, pel Coll de Serelles, vaig enfilar-me al Roc Roi. A la baixada, vaig reposar uns moments a l'indescriptible lloc que es diu Les Poselles, on la sensació d'espai i immensitat és fortíssima. Finalment, un camí força salvatge em va retornar a Cal Monjo.
Però l'excursió que he fet ara és una altra. He vist que s'ha marcat un camí —precari i feréstec— que remunta a Biuse des del Barranc de Santa Magdalena, per un vessant vertiginós i molt abrupte que passa per llocs que duen noms com La Ribalera, Malaterra i el Mal Pas. Quan hem arribat al Planell de Serra, hem seguit la carena fins les trinxeres i fortificacions dels Cortalets. Del Coll dels Cortalets hem baixat a la Mare de Déu de Biuse i aleshores hem refet el camí del Mal Pas per retornar a la carretera de Montenartró on havíem aparcat l'auto.
Fotografies. Track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada