El gran mirador de la vall d'Estaon

He arribat a una conclusió: El millor mirador del Pallars Sobirà és el cim de Lo Caubo, de 2.290 m, entre la Vall d'Estaon a llevant i la Vall d'Àneu a ponent. Senzillament extraordinari! És cert que el cim, pròpiament dit, és poc estètic, perquè és poc esmolat i hi ha unes antenes que el desllueixen, però la vista que hi ha, en 360 graus a la rodona, és superior a qualsevol altra que ara jo recordi. També és cert que hi he pujat en un dia fred i molt sec, absolutament diàfan i que tot estava tan bonic i tan lluent que no es podia demanar més.

Aquest itinerari comença al petit poble d'Estaon, en una vall secundària de la Vall de Cardós. La pujada a Lo Calbo segueix el GR-11 i és força mantinguda. El paisatge és magnífic. Quan arriba a dalt de la carena, el GR trascolla cap a Escobedo i Dorve, però jo m'enfilo al cim i, després de contemplar, meravellat, el paisatge que m'envolta, segueixo la carena en direcció nord, com si volgués pujar el Campirme. La mena intenció, però, és baixar a les Bordes d'Enterrius i a les de Nibrós, on tornaré a trobar el GR que em durà a Estaon.

Aquest és el pla, però a la pràctica no resulta tan senzill com sobre el mapa. El que succeeix és que del Coll de Campirme a les Bordes d'Enterrius no hi ha camí —o no el sé trobar— i ràpidament em trobo embolicat en un terreny de molt mal pas, un autèntic laberint, força desagradable. Tanmateix, aconsegueixo arribar a les bordes i seguir el camí que m'havia marcat.

En resum, si fem abstracció del malson entre el coll i les bordes, una excursió meravellosa en la que vaig gaudir plenament: La pujada per la Vall de Cardedo, amb les llums d'un matí de desembre, el panorama infinit des del cim, la solitud salvatge de les bordes d'Enterrius, l'indret màgic de les bordes de Nibrós... un petit paradís.

Fotografies. Track.