dimecres, 27 d’abril de 2011

Tres matinals al Pallars Sobirà

Aquests dies de Setmana Santa he fet tres excursions matinals pel Pallars Sobirà i les tres m'han proporcionat paisatges exuberants i magnífics. He seguit, més o menys, itineraris marcats i explicats al llibre A peu pel Pallars Sobirà, de Josep Lluís Piqué, Xavier Català i Jordi Tutusaus.

En la primera excursió, he recorregut el que s'anomena el Batlliu de Sort, que és una contrada que pot passar fàcilment desapercebuda per qui es limiti a seguir la carretera del fons de la vall. L'itinerari —molt recomanable!— surt de Sort, passa pel costat de Castellviny, puja fins a Olp, planeja d'Olp a Pujalt i de Pujalt a Enviny i aleshores retorna al fons de la vall per Bressui.

El matí era extraordinari, amb una lluminositat desmesurada. El verd —els verds!— dels arbres era radiant i punyent. Els cirerers eren un esclat de flors blanques. Quina passejada més deliciosa!

La pujada de Sort a Olp, en particular, et descobreix tot un territori poc conegut, amb camps, bordes i fins unes sorprenents vinyes (vegeu aquest comentari). En aquesta època de l'any —pels volts de Sant Jordi— la natura desferma tota la potència que ha anat acumulant al llarg de l'hivern.

La segona excursió matinal va ser un circuit per la Vall d'Àneu, seguint també un itinerari indicat al llibre Piqué-Català-Tutusaus. La sortida és a Esterri d'Àneu. En primer lloc, es tracta de pujar fins a Son. A mida que pujo, la vista sobre la cubeta d'Esterri es va fent més i més ampla.

A partir de Son, el camí va seguint més o menys planer cap a Jou. Cal superar el Serrat de Mercurís i passar per les restes de Sant Jaume. Tota aquesta part del camí és una passejada molt agradable, amb unes panoràmiques immenses.

A Jou trobo el GR-11 i em vindria molt de gust seguir-lo cap a Espot, però aleshores ja no faria una matinal. Em cal, doncs, seguir el GR-11 en sentit contrari, de baixada cap a la Guingueta, passant per les Marrades, fins les Bordes de Riu.

A la Guingueta, passo el Pont de Poldo i segueixo la pista que, per l'esquerra de la Noguera em duu a Escalarre i d'aquí a Esterri, on s'acaba el circuit.

La tercera matinal que he fet i us vull recomanar transcorre per la vall del Riu del Cantó. El dia abans era Sant Jordi i va estar plovent tot el dia. Avui, en canvi, el dia es lleva radiant i les muntanyes estan cobertes per una capa de neu que deu ser força fina, però dóna al paisatge un contrast meravellós.

Surto del poblet de Llagunes, a sota de la carretera del Cantó i, després de travessar el riuet, pujo pels boscos magnífics de l'Obaga de Llagunes, fins el capdamunt de la Serra de Freixa, on m'espera una vista panoràmica de primera qualitat. Al meu davant hi ha la formidable Vall de Castellàs, que m'agradaria conèixer millor en alguna ocasió propera. Unes grans nuvolades van tapant el cel, donant profunditat al paisatge. L'aire és relativament fresc.

Segueixo la carena cap a llevant i passo per la Roca de Llagunes (1.746 m). Una mica més endavant hi ha un camí que torna a Llagunes, però jo decideixo seguir fins el Port del Cantó.

Del Port del Cantó, segueixo una pista que, fent força marrada, entra a les Comes de Rubió, travessa el barranc i entra al petit i enlairat poble de Rubió. A partir d'aquí, no trobo cap baixada directa a Llagunes i segueixo una estoneta per la carretera, fins arribar al poblat medieval de Santa Creu. D'aquí sí que surt un camí esplèndid que baixa a Llagunes, mentre les nuvolades van omplint l'horitzó i els diversos pobles de la vall del Cantó —Soriguera, Puiforniu, Tornafort, Vilamur— m'ofereixen visions espectaculars i idíl·liques. Arribo a Llagunes ben satisfet del camí que he fet.

Fotografies.
Track Batlliu de Sort.
Track Esterri-Jou-Escalarre.
Track Llagunes-Port del Cantó-Rubió.

Cap comentari: