Un gran circuit a la cara nord del Cadí

De vegades penso que els millors itineraris de muntanya de Catalunya encara no estan inventats. Si mireu el mapa del Cadí, immediatament pensareu en la possibilitat de recórrer tot el vessant nord d'aquesta serra passant a peu de les parets. Seria una excursió extraordinària.

Una part d'aquesta excursió existeix i és relativament coneguda: és el Camí dels Collets que uneix Prat de Cadí i Prat d'Aguiló. Pel que fa a la resta, o bé no hi ha camí o bé el camí s'ha perdut.

El mapa de l'Alpina, però, sí que assenyala un camí que uniria el Coll superior de Josana amb Prat de Cadí. Oi que seria fantàstic poder unir els dos camins i aconseguir, d'aquesta manera, recórrer una bona part de la muralla nord del Cadí?

Quan vaig buscar informació a Internet sobre el camí de Josana a Prat de Cadí, vaig trobar poques referències, sempre d'excursionistes que comentaven el seu intent fallit de fer aquest camí. Finalment, vaig trobar un trac i vaig pensar que, poc o molt, la meva idea havia de ser factible.

Surto d'Estana a les set del matí d'un dia radiant. Les parets del Cadí llueixen amb tons d'albada. La vegetació està amarada de la pluja que ha estat caient al llarg de la nit. No se sent ni un soroll. Sé que l'excursió serà llarga —molt llarga!— i no em puc entretenir. Camino fins el Coll de Pallers i baixo per la vall del riu del Quer, seguint el GR-150. Al Collet, prenc una pista que es va enfilant fins la Collada de Josana. A continuació, un camí puja fins el preciós prat del coll superior de Josana. Fins aquest punt, el camí ja el coneixia d'una excursió anterior (de la que he parlat aquí).

Al coll superior de Josana comença el veritable terreny d'aventura. Cal anar flanquejant cap a llevant fins arribar a Prat de Cadí. En algun moment, el camí s'endevina, però hi ha un bon tros en que cal seguir la direcció de la millor manera que es pugui. L'ambient és extraordinari. Poc o molt, es pot anar seguint. En un determinat moment, s'arriba a un collet sota el Tossal del Puig, un mirador sublim. Finalment, el camí es va fent cada cop més evident fins que, en uns moments gloriosos, s'arriba a Prat de Cadí.

Prat de Cadí: quins records! La primera vegada —sempre hi ha una primera vegada— va ser per Sant Joan de l'any 1972. Acampem al prat i pugem i baixem la canal del Cristall amb piolet i grampons. (No cal dir que l'escalfament global encara no es feia notar com ara!) També recordo el dia de l'Anglada-Cerdà a la Roca de l'Ordiguer el 1995 i el dia de la canal de l'Ordiguer, el 1985.

A Prat de Cadí agafo el Camí dels Collets que, passant per indrets sublims, em du al Collet de l'Estenedor i a Prat d'Aguiló. Estana, el lloc on he d'arribar, es veu llunyíssim. El paisatge és grandiós. Segueixo la pista fins el Coll de l'Home Mort i aquí prenc un camí molt bonic que va baixant fins el Santuari de Bastanist. Ara em cal remuntar els tres-cents metres de desnivell fins Estana, on arribo cansat i al·lucinat d'haver fet un itinerari tan magnífic.

Recomano aquest circuit fora de mida a tothom que estimi els grans paisatges i tingui un cert gust pel terreny d'aventura. Cal tenir en compte la longitud de l'itinerari (30 km) i el desnivell acumulat (1.600 m).

Ara ja començo a pensar en la possibilitat d'aconseguir unir, algun dia, tota la cara nord del Cadí, del Pla de Sant Salvador al Coll de Pendís!

Fotografies. Track.