D'Ull de Ter a Coma de Vaca

Aquest any que hi ha un bon gruix de neu, vam anar a la zona d'Ull de Ter a «fer alguna cosa». Vaig pensar que potser podríem fer el cim de les Borregues —un cim que no he fet mai amb esquís— i baixar directe del cim a Coma de Vaca. El temps s'havia d'aguantar durant el matí, però semblava que bufaria el vent.

Ja sabeu com bufa el vent a Ull de Ter! Quan pujàvem al coll de la Marrana hi havia moments que ens costava mantenir l'equilibri. La cosa no pintava gaire bé. Un cop al coll, el vent és francament fort i veiem que la carena de les Borregues està força pelada. També pensem que, amb aquest vent, seguir una cresta era un disbarat. Però no volem retirar-nos tan aviat!

Traiem les pells i marxem avall per la Coma del Fresser. Ni que sigui per fugir del vent. La baixada fins a Coma de Vaca és molt suau —massa!— però també és bonica, per la gran sensació d'espai que genera. I estem més arrecerats del vent i l'ambient de primavera es fa més evident. Una delícia!

Ens aturem una estona al refugi Manelic. Ja sabem que la remuntada, que és tant plana, es farà una mica pesada, però estem contents de, si més no, haver fet aquesta petita travessa d'Ull de Ter a Coma de Vaca.

Remuntem —amb una calor i una insolació potents— i, quan ens falten pocs metres per arribar al coll ja tornem a tenir sobre nostre el característic vent violent. Si ens havia passat pel cap acabar d'arribar al Bastiments, aviat ens desdiem. Com que el vent, aquesta vegada, no és tramuntana, la temperatura és força elevada i la neu del coll de la Marrana fins el cotxe és pesada i enganxosa. Tant se val! Hem tingut un bon dia!


Fotografies. Track.