Juverri

Juverri és una partida de Farrera, entre el coll de So i els barrancs inaccessibles que cauen sobre Romadriu. És un territori de boscos i pastures, un indret idíl·lic, amb unes vistes magnífiques. Hi vaig anar per primera vegada fa més de trenta anys —crec que en aquella ocasió em vaig enfilar fins el Cap de Juverri, però no n'estic segur— i després, durant una llarga temporada, hi anava sovint a fer fotografies. Va ser l'època que arrossegava muntanya amunt una càmera 9x12, un parell d'objectius de gran format i el trípode i tota la parafernàlia necessària. Normalment, sortia quan encara era fosc, per tal de poder tenir plantat el trespeus al lloc escollit, just quan sortís el sol. En tinc uns records molt bonics.

Hi vaig tornar fa poc, un dia lluminós i fresc de novembre, i vaig fer-hi una passejada recomanable. Vaig sortir de Farrera amb la intenció de pujar fins el Cap de Juverri (2.084 m), que és un gran mirador sobre les valls de Santa Magdalena i, fet i fet, sobre tot el Pallars Sobirà. Havia estat nevant i les muntanyes, principalment les de més al nord, duien una bona tofa de neu primerenca.

Vaig agafar el camí del coll de So, però a l'alçada dels Clots em vaig decantar a la dreta i em vaig enfilar fins les runes de les bordes de Lleguna. Des d'aquest punt, un camí molt ben traçat va flanquejant, enmig d'un bosc espès, fins el collet de Juverri, a 1.900 m d'altura. Com que és una zona obaga, començo a trobar neu. Quan arribo al collet, em comença a tocar el sol i tot és molt bonic.

Entro en uns prats lluminosos, a llevant del Pic d'Urdosa. Tinc el cim força a prop, però dono una ullada al mapa i decideixo seguir flanquejant fins el planell de Castenàs. Ara començo a trobar força neu. La vista és magnífica i, per la banda de migdia, està presidida per la Torreta de l'Orri. Al meu davant hi tinc la fonda vall de Romadriu que, des d'aquí, sembla inaccessible i, probablement, ho sigui.

Des de Castenàs, vaig pujant per entre bosc, cap a l'arrodonit cim de Els Bonys (2.181 m). Vaig mal calçat per tanta neu, que no esperava, però és un plaer tan gran estar trepitjant aquesta neu tan verge enmig d'una solitud tan immensa, que la mullena als peus no m'importa gens.

En un cert moment, quan la sensació de solitud i silenci era màxima, m'espanta un gran brogit. És un batec d'ales, és una au grossa que aixeca el vol, lentament, és un gall fer! Un gall fer! Tinc tota la pell de gallina, mentre l'au desapareix ràpidament de la meva vista, amb el seu vol pesant. En tota una vida d'anar per la muntanya només he vist tres vegades el gall fer. Sempre m'ha impressionat.

Baixo al portell de Finestres —aquí hi ha menys neu— i pujo el Cap de Juverri. Panorama grandiós. Baixo al coll de So i , des d'aquest punt, segueixo el camí vell de Farrera. Ara tot sembla una postal i em vénen records de les meves «campanyes» amb l'equip fotogràfic de plaques 9x12!

Fotografies. Track.