Fa dies que no escric en aquest blog i el culpable, una vegada més, és el meu genoll esquerre que, precisament aquest hivern que hem tingut una de les millors temporades de neu dels últims anys, s'ha decidit a fer-me a guitza. Per tal d'apaivagar la seva ira, he fet unes setmanes de repòs i fisioteràpia i avui, finalment, he tornat a la muntanya, amb resultats poc convincents i amb sensació d'inestabilitat.
He fet una matinal al Montcau que us recomano fortament. He sortit del Marquet de la Roca i m'he enfilat al collet del Llor. D'aquest punt, he anat cap el coll d'Eres però, com que ja coneixia el camí inferior, aquesta vegada he passat pel camí que s'enfila al costat del Cavall Bernat de la Vall: esplèndid! He pujat al Montcau —estava ennuvolat i no la vista sobre els termes llunyans no valia res— i he continuat per la carena cap el nord, en direcció a les roques de la Coca. Aquesta baixada, feta sense tenir confiança en la meva cama esquerra, m'ha resultat incòmoda. L'ambient és molt ferm. He seguit el bonic camí del serrat de la Coca fins la casa de la Vall.Des del fons del torrent de la Vall, he anat a buscar la carena dels Emprius que, en algun lloc, estava coberta de flors. Tot aquest tros del Queixal Corcat és molt bonic. Finalment, he baixat al collet del Llor i he retornat al Marquet.
És una excursió curta que passa per racons meravellosos. Hi ha passos aeris i alguna petita desgrimpada. Molt recomanable!
Fotografies. Track.
