dimarts, 5 de març de 2013

Muntanyes de neu pols a Montgarri

 La sortida d'esquiadors veterans del Centre d'enguany ha estat extraordinària, pel bon temps i per la quantitat i qualitat de la neu que hi ha aquest hivern a la Vall d'Aran.

Ens trobem al Pla de Beret i som setze o disset companys. La neu és freda i fonda, totalment pols. Ens enfilem cap a la cabana de Gessa, travessem l'Arriu de Barlonguera i, suaument, arribem fins el cim del Tuc de Pèdescauç (2.374 m), una muntanya que crec que ja havia visitat en un parell d'ocasions —però mai amb una neu com aquesta.

La baixada fins la cabana de Parros és d'una qualitat excel·lent, com poques vegades. A l'hora de dinar som a Montgarri i encara tenim temps de sortir a fer un tomb, a la tarda del dissabte. L'Arnau —l'organitzador i líder indiscutible de la sortida— ens proposa enfilar-nos cap el Tuc dels Bandolèrs, superant els drets vessants de Eth Calassar i travessant el feréstec Bòsc des Bandolèrs. La pujada és dura i sostinguda, molt atractiva, i les llums de la tarda van donant més relleu al paisatge. Però es va fent tard i ens sembla prudent renunciar al cim —ens quedem a un avantcim, a la cota 2.261 m, menys de 100 m per sota del cim pròpiament dit.

Com que ja es fa tard, la neu s'ha reglaçat i a la baixada cap a Montgarri podem experimentar a bastament el "plaer" de l'esquí sobre neu crosta. Malgrat tot, encara hi ha algun vessant obac on podem fer una dotzena de viratges sobre una bona neu pols. El paisatge és extraordinari.

El diumenge segueix el bon temps. Comencem fent allò que es coneix com una "bona remada", que ens fa entrar en calor, des de Montgarri fins el pont de Marimanya. Entrem al la vall de Marimanya i estem una bona estona "navegant" per dintre d'un bosc molt espès, de gran pendent. Segons el mapa, estem seguint el camí, però l'acumulació de neu és tan gran que és impossible de saber-ho amb certesa. Malgrat tot, la direcció que prenem és la bona i acabem arribant a la cabana de Marimanya. La sensació d'eufòria és absoluta. Quin dia d'esquí de muntanya més plaent!

L'excursió ens ha de dur al portilló de Marimanya i hi arribem d'una manera ben suau i segura —allunyats de les zones amb risc d'allaus— seguint una carena que condueix directament al coll. Hi ha cornises gegants, però també hi ha un accés franc. Pel Portilló hi passen les pistes d'esquí de Beret i, d'aquesta manera, acabem l'excursió amb una baixada plàcida —i també una mica desnaturalitzada— per les pistes ben trepitjades, plenes de neu pols.

Fotografies.
Track dissabte.
Track diumenge.

Cap comentari: