Ara hi he tornat i aquest cop hem fet estada al poblet de Jausiers, no gaire lluny de Barcelonnette. La innivació era excel·lent i les temperatures s'han mantingut fredes, sempre sota un cel blau impecable. Des de la base de Jausiers hem tingut mil opcions de fer muntanya, simplement agafant el cotxe i conduint uns pocs kilòmetres.
La primera excursió l'hem fet a la zona de Maljasset. Des del final de la ruta —que, per cert, estava ben glaçada— hem pujat el cim de l'Alpet, de 2.865 m. La ruta s'enfila per un bosc molt espès i força dret que arriba fins la Bergerie de l'Alpet, que és on comencen els lloms suaus. S'arriba amb esquís fins el mateix cim i el paisatge, al llarg de la pujada i al capdamunt del cim, és extraordinari i ple de caràcter. Destaquen les agulles de l'altre costat de la vall, la Pointe Basse de Mary, al costat mateix de l'Alpet, i la grandiosa Aiguille de Chambeyron. La neu és fonda i, en general de força bona qualitat. Fa un sol radiant, però la temperatura es manté freda —al matí, a Maljasset, el termòmetre marcava -14.El segon dia anem a la banda del Col de Larche —o de la Madeleine— on també hi ha una munió d'objectius possibles. El cim que hem triat és la Tête de Vauclave, de 2.878 m, al fons del Vallon de l'Orrenaye. La zona és molt bonica, però l'itinerari fa poc pendent i això li fa perdre una mica d'interès. S'arriba amb esquís fins prop del cim i el darrer tram el fem a peu. Tota aquesta zona dóna una gran sensació d'espai i el descens consisteix en unes llargues lliscades en una vall ben ampla.
El bon temps no s'acaba i nosaltres seguim fent muntanya. El nostre següent objectiu és un cim que està sobre mateix de la vila de St-Paul i que es veu perfectament des de la carretera del coll de Vars. Sortim de St-Paul i seguim el riu fins el pont de l'Estrech. Ens enfilem per un camí poc evident, per entre el bosc, amb neu ben fonda, fins que assolim la Crête des Mastretas. Des d'aquest punt, el cim es veu desafiant, però es deixa anar fent —cada cop més aeri— fins que arribem al cim amb els esquís als peus. El cim es diu Plateau de Bouchiers, però de "plateau" no en té res: és una aresta nevada força estreta que cau vertiginosa centenars de metres per cada costat i dóna una forta sensació aèria. Ens mirem amb enveja un parell de traces que baixen directament per la cara nord d'aquest cim, fen giragonses perfectes. La intenció inicial era seguir fins la Tête de l'Homme i retornar a la vall per una ruta diferent a la de pujada, però la cresta que separa els dos cims té una zona amb unes cornises que ens semblen complicades.
Encara tenim un últim dia per fer activitat i marxem cap a la zona de l'estació d'esquí de Vars. Volem fer el cim de Couniets par le Vallon, aprofitant un parell de teleskís de l'estació que ens porten a la Crête de la Mayt. Comencem l'excursió baixant una mica i seguim en pujada lleu fins la Cabane du Vallon. L'indret és magnífic i la neu és pols i fonda, com cada dia. Ens enfilem a la Crête de la Selle i l'anem seguint en direcció a la carena principal. L'itinerari, a partir d'aquest punt, fa un llarg flanqueig per unes grans pales orientades al nord. Ens fa la impressió que aquestes pales podrien ser perilloses i, en el millor dels casos, incòmodes. Discutim un canvi d'objectiu —ens faltarien uns dos-cents metres per al cim— i finalment decidim tirar avall. Fem un descens llarg i molt bonic fins que acabem a l'aparcament de Ste-Marie, el mateix lloc on hem començat l'excursió.
És hora de tornar a casa. Hem tingut uns dies excel·lents i estem feliços. Ho celebrem amb unes copes de "La Sauvage", que és la bona cervesa artesanal que es fa en un dels poblets d'aquesta vall.
Podeu trobar més informació al blog d'en Ricard: TracesRGB.
Fotografies. Fotografies d'altres membres del grup.
Track l'Alpet.
Track Vauclave.
Track Bouchiers.
Track Vallon.
