Camins de la Mola de Colldejou

Hi ha diversos camins per pujar a la Mola de Colldejou i tots són ben bonics. Mirant el mapa, vaig trobar una manera força natural de fer els principals en una única excursió.

Vaig sortir de la Torre de Fontaubella a primera hora i per la banda de la caseta del Cosme vaig pujar fins la Canal del Corb. Em vaig enfilar per la canal i vaig seguir fins el Castell de la Mola.

A continuació, vaig baixar pel Portell de la Cova fins que vaig trobar l'inici del camí horitzontal que ressegueix tota la banda nord de la Mola, per sota del cingle. És un camí poc marcat, minso, precari, però molt bonic. Passo pel Racó del Teix, travesso el camí de la canal del mig i vaig seguint fins el peu de la Canal del Corb, per on havia passat feia una estona. A partir d'aquí vaig seguir recte, sempre a peu de cingle. El camí es deteriora ràpidament i pràcticament desapareix. Costa molt d'avançar i l'única manera d'anar-ho fent —lentament i amb força dificultat— és anar sempre tocant la cinglera amb la ma esquerra.

Finalment, arribo a la Canal dels Clavellers i m'enfilo —per segona vegada— al capdamunt de la Mola. Abans d'arribar al Castell trobo el GR 7-3 i el segueixo en direcció avall fins que es troba amb un altre camí que, pel Salt del Llop em trona a dur —per tercera vegada— al cim de la Mola.

Assegut a les roques del Cingle Gran, menjo alguna cosa i per acabar l'excursió me'n vaig cap a la Canal del Mig, per on retorno al punt d'inici.

He pujat i baixat tres vegades de la Mola —sempre per un camí diferent— i he seguit el "camí de ronda". Una excursió excel·lent, si bé cal tenir present que el tram de camí de ronda des de la punta occidental fins la canal dels Clavellers és de molt mal passar, per la manca de camí i les característiques de la vegetació.

Fotografies. Track

Sant Salvador de les Espases

Quan era una criatura, cada estiu veia de la finestra de casa una llunyana ermita enfilada a la punxa d'una muntanya. Quan preguntava què era allò, em deien que era Sant Salvador de les Espases i jo contestava que hi volia anar. Els pares em deien que sí, que hi aniríem un dia —i afegien, per donar més versemblança a l'oferta increïble, que hi aniríem "la setmana dels tres dijous".

Hi vaig anar, finalment, el 25 d'octubre de l'any 1970. No hi havia tornat des d'aleshores fins avui, que he fet el circuit clàssic de la Puda al Puig Cendrós pel torrent de l'Afrau, continuant després cap el coll de Bram, Sant Salvador, el torrent de can Tovella i, pel coll de can Tovella, tornada a la Puda. Una passejada matinal.

Fotografies. Track